Refugi, migració i acollida – Commemoració del dia de les persones migrades

El passat dilluns 18 de desembre, per commemorar el dia de les persones migrades, a la Fundació Integramenet vam realitzar un acte col·loqui per parlar sobre refugi, migració i acollida amb la participació del CIAPE, la Plataforma STOP Mare Mortum, la Creu Roja i el testimoni d’una voluntària que ha participat de la quotidianitat de camps de refugiades.

Per iniciar l’acte i començar-lo amb una càlida acollida, vàrem comptar amb la projecció d’un vídeo sobre la manera d’acollir a la Fundació. D’aquest vídeo en trèiem una conclusió i una qüestió: acollir és deixar-se acollir i; les persones nouvingudes que s’etiqueten com a immigrants, quan deixaran de ser immigrants?

Seguin aquest fil, en Sergi López director del Centre d’Informació i Assessorament a les Persones Estrangeres de Santa Coloma de Gramenet (CIAPE), afirmava que “ens passem el dia dient que volem acollir, però tenim una llei d’estrangeria que classifica a les persones”, i això fa que sigui contradictori el missatge que donem. Perquè en aquest farragós procés que viuen les persones nouvingudes, també han de superar uns obstacles que “qualsevol persona seria incapaç de completar per adquirir un permís de residència i treball, encara que hagi nascut aquí”. Això acaba implicant, una “acollida institucionalitzada” i la part legal és la que acaba condicionant la vida de les famílies. Per això, ell considera que “al CIAPE se salven permisos de residència i treball, més que poder-ne crear de nous”, amb l’objectiu institucional de “donar eines per equilibrar les desigualtats estructurals”.

A continuació, en Carles Darder de la Plataforma STOP Mare Mortum comença recordant que el dret d’associació és un dret fonamental i que queda limitat quan ens limiten que la gent no vingui, perquè és un dret que tenen les persones que han de ser exiliades, però també les persones que volen acollir. Per això, des de la Plataforma STOP Mare Mortum fan acció política de sensibilització i mobilització, per intentar que quan aquestes persones puguin arribar no sigui a través d’idees que estan fora la legalitat, perquè això és condemnar-les. A més, en Carles deixa clar que “l’Europa que volíem no és la real, ara mateix, no és la millor societat per acollir i, per això, cal fer política”. També, per tal de reflexionar projecta un vídeo d’una experiència d’una família, i on es veu que cada persona que ha de marxar del seu país, no ho fa per voluntat pròpia, sinó perquè les condicions que està vivint no garanteixen els drets bàsics.

Seguint amb aquesta línia, l’Ariadna Ortega, des de la seva pròpia experiència, fa la reflexió que totes les persones refugiades “són persones igual que tu, però a la vegada tan diferents, que et fan veure que qualsevol persona pot ser migrant i, aquesta etiqueta no hauria de ser condicionant”. Però, bé sabem que és una etiqueta que ho condiciona tot, i una limitació legislativa i administrativa que, com deia també en Sergi López, ho limita tot. L’Ariadna aprofita l’ocasió per fer-ne crítica política i afirma que la seva experiència com a voluntària ha estat molt enriquidora, però que “tot es basi en voluntariat ho fa tot molt més llarg”, per això, reivindica la necessitat d’incidir políticament.

Per acabar amb les ponències, en Gerard Català de la Creu Roja segueix amb la situació que s’està vivint actualment amb les persones refugiades i, seguint amb la idea d’en Carles Darder diu que “tothom vol venir a Europa i Europa cada vegada està més tancada”, ja que s’està blindant amb lleis feixugues i laborals, perquè s’està posant per davant el treball que els drets humans i personals. En Gerard va aprofitar per posar en valor la gran tasca que fan les entitats per acollir a les persones quan les administracions miren cap un altre costat i posen frens administratius.

Acabada la taula, es va obrir al públic assistent el debat, i entre altres qüestions, aquella que va generar més debat va ser la relacionada amb l’empadronament sense residència. Des del públic es volia consultar per què hi ha municipis que tenen aquest empadronament i altres no; d’aquí va sortir la proposta de fer la consulta a l’alcaldessa de la ciutat i començar a moure sinergies ciutadanes per poder fer de la nostra ciutat, una ciutat d’acollida.

#SeguimAcollint #ObrimFronteres #EducacióiRefugi

Deixa un comentari