El bé comú, l’ètica i la responsabilitat pública

Convertir les paraules benintencionades en oportunitats i millores reals per a la qualitat de vida de les persones és un repte majúscul que, quan es produeix, certament, convé anunciar i difondre.

Fer efectives actuacions enfocades envers el bé comú, malauradament, no és tan freqüent com desitgem. Coses aparentment senzilles, quan t’hi poses, te n’adones de les traves i dificultats que cal superar. La Fundació Integramenet mitjançant el Programa de Reincorporació al Treball (PRT) promogut i finançat per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, està en condicions de fer efectiu el dret a la formació contínua i permanent de persones que no disposen de permís de residència a la vegada que, contribueix al fet que les persones grans i en situació de dependència rebin cures i atenció per part de persones qualificades i que saben ajustar-se a les necessitats de la gent gran i llurs famílies.

En els darrers anys, la Congregació de les Carmelitas Misioneras ha assumit el cost de formar  dones que cerquen en l’atenció de gent gran i de la llar una sortida laboral per a la pròpia subsistència material i del projecte migratori. No tenir permís de residència genera en les persones un estatus de no-ciutadania a ulls de l’Administració Pública deixant, entre molts altres greuges i patiments, sense accés a la formació professionalitzadora a aquestes persones, certament, les polítiques actives d’ocupació autonòmiques i locals són per a la “ciutadania normal” i no per als “sense papers”.

Les Carmelitas Misioneras continuen donant suport a la Fundació Integramenet, un suport que, en aquests moments, ha de permetre mantenir l’estructura bàsica per al funcionament de l’entitat: local, subministraments, equip tècnic….

L’envelliment de la població amb l’augment de l’esperança de vida genera un considerable increment de situacions de dependència o fragilitat que afecta més o menys a totes les capes socials, un cop més, les famílies amb menor poder adquisitiu, sovint queden insuficientment ateses pel sistema públic de protecció social i han de cercar solucions en la iniciativa privada del sector d’atenció domiciliària.

Un sector amb una regulació feble pel que fa a eficiència de la relació cost-benefici de què ambdues parts compleixin les obligacions fiscals i laborals. Un sector que ofereix oportunitats laborals parcials i a precari que, un cop eliminades situacions d’abús, explotació o esclavatge, deixen pas a acords entre dues persones (o famílies) que troben l’equilibri en un mercat de treball tant real com irregular com a única alternativa per a l’atenció i cura dels seus familiars en situacions de fragilitat a la vegada que possibilita l’existència material ciutadana de les persones en situació d’irregularitat administrativa.

Hi ha una falsa creença molt estesa i que opera de manera permanent en les societats patriarcals: les dones, pel fet de ser dones, saben cuidar la gent gran i la llar. Per què les famílies amb menys recursos econòmics poden optar únicament a ser ateses per persones sense la formació adequada?

Des de la Fundació Integramenet vetllem perquè les famílies amb menys recursos puguin accedir a les atencions que requereixen i mereixen, a la vegada que; contribuïm a fer que les dones que es troben en el període mínim de 3 anys d’irregularitat administrativa (mitjana de més anys) per la llei d’estrangeria, tinguin més i millors oportunitats de subsistència mitjançant la formació professionalitzadora.

Deixa un comentari